Aromateràpia i Fitoteràpia

AROMATERÀPIA


A continuació podreu trobar informació sobre la història de l'Aromateràpia, els olis essencials, modes d'utilització...

Història

Alguns domcuments demostren que a Orient es feien servir alambins primitius fa uns 5000 anys. Als textos mèdics de l'Índia primitiva es citen essències aromàtiques com part integrant de molts dels seus tractaments.

Els egipcis, les van fer servir amb fins terapèutics, màgics i litúrgics. Papirs que daten de 2900 anys a.C. ens mostren l'ús que donaven les plantes aromàtiques.

Per a egipcis i grecs els perfums eren d'oígen diví. Teofrasto, deixeble d'Aristòtil, en el seu "Tractat dels olors", defineix i classifica els aromes i sabors de les plantes oficinals. Hipòcrates ja marcava la importància de l'aprofitament mèdic de les inhalacions amb vapors de plantes aromàtiques.

Avicena, metge i filòsof àrab, ens va deixar documents en els que va escriure més de 800 plantes i els seus efectes sobre el cos humà.

Als anys 30, el químic francès René-Maurice Gattefossé va realitzar investigacions encara avui fundamentals sobre aromateràpia.

Homes com Giovanni Gatti, Renato Cajola i Paolo Rovesti, es van ocupar de la demostració clínica de les propietats terapèutiques dels olis essencials.

Olis essencials

L'aromateràpia, igual que la fitoteràpia, aprofita els poders curatius del mon vegetal, però en lloc d'utilitzar la planta sencera o part d'ella, aprofita únicament l'oli essencial.

El taronger és particularment interessant perquè produeix tres olis essencials diferents segons l'òrgan de l'arbrei segons les diferents olors.

Normalment, els components no es troben en la planta en la mateixa configuració que a l'oli essencial una vegada obtingut, sinó que estan performats o combinats. 

Hem de saber que dins de les milers de llavors que creixen a sòl, només algunes produeixen oli essencial.

Es necessita dues tones de pètals de rosa per produir mig quilogram d'oli essencial. La primera conclusió que s'obté d'aquestes dades és que un oli essencial, si és pur i no ha sigut sotmés a cap procés de dilució, és molt car.

Els olis essencials no tenen color generalment, encara que per casualitat podem trobar-ne blaus, grocs, verds i roses.

La major part dels olis essencials no són grassos. Consisteixen en substàncies que al difondre's a l'ambient arriben fàcilment al nostre nas.

FITOTERÀPIA APLICADA

Es distingeixen plantes amb acció hipoglucemiant segons el mecanisme d’acció. Hi ha de diferents tipus:

• Drogues que actuen estimulant selectivament les cèl·lules alfa del pàncrees.

Galega officinalis

• Drogues amb oxidases: acceleren l’oxidació dels glúcids

Cynara scolymus

• Drogues riques en crom

Vaccinium myrtillus

• Drogues riques en vitamina del grup B: són cofactors enzimàtics importants en el metabolisme dels glúcids.

Arctium lappa

• Drogues amb el mecanisme d’acció poc conegut.

Juglans regia

• Drogues apatògenes: milloren la sensibilitat de les cèl·lules en front l’insulina.

Panax ginseng

·         Fibres vegetals: interfereixen en l’absorció intestinal dels glúcids.

FIBRA VEGETAL I DIABETIS

Durant i després de la segona Guerra Mundial, va augmentar el consum de cereals i altres fonts riques en fibres. Els estudis van demostrar una disminució de la mortalitat deguda a la diabetis.

A les poblacions rurals africanes l’ infermetat es molt estranya. Quan se’n van a viure a la ciutat, la freqüència de diabetis s’incrementa.

Certs estudis han demostrar que si ingerim fibra en la nostra dieta es bo i millora el control glucèmic i disminueix els requeriments d’insulina. Les fibres solubles són més eficaces que les insolubles.

Els possibles factors que expliquen l’efecte de la fibra són:

• Endarreriment de buidatge gàstric

• L’adreçament dels carbohidrats a la matriu de la fibra, que donarà lloc a una disminució de la seva absorció

• Modificació de la secreció hormonal

L’acció hipolipemiant de la fibra actua sobre una de les més importants causes de la mortalitat dels malalts diabètics, l’ infermetat cardiovascular. L’OMS va recomanar el consum de fibra pels diabètics degut a aquesta doble acció hipolipemiant i hipoglucemiant.