Les algues: Plantes motrius del futur?

(Wired News) Es possible que els investigadors que busquen actualment fonts d’energia per reduir l’ús de combustibles fòssils que s’hagin trobat una resposta simple al gran problema. Fa més de 60 anys es va descobrir que una alga verda microscòpica que pot descompondre l’aigua en hidrogen i oxigen en condicions de laboratori. Fa poc es va aconseguir augmentar de manera important el rendiment d’aquest procés.

 

Els especialistes en temes d’energia no es posen d’acord sobre el moment en que es produirà el esgotament dels combustibles fòssils, encara que tots coincideixen en que no són eterns: per aquest motiu molt d’ells auguren que dins d’algunes dècades s’haurà difós al mon sencer una economia ideal de l’hidrogen, en la qual l’energia serà abundant i no contaminarà.

L’hidrogen de marres es genera per medi de cel·les combustibles que generen electricitat a través d’un procés que no emet els gasos contaminants que produeixen l’efecte hivernacle, és possible extreure l’hidrogen a partir de combustibles fòssils, però en l’actualitat aquest procés és més car que utilitzar directament el petroli  o el gas natural, de forma que aquest mètode de producció d’hidrogen constitueix en realitat només una solució transitòria. Per altra banda, és possible descompondre l’aigua per electròlisi generant hidrogen i oxigen, procés que a la seva vegada exigeix l’utilització d’electricitat generada a partir de combustibles fòssils o de fonts renovables d’energia com el vent i el sol que, avui en dia, són mes costoses.

La possibilitat d’utilitzar algues com si fossin plantes d’energia microscòpiques va ser idea de Hans Graffon, que va ser un investigador alemany que va fugir del partit nazi i va començar a treballar a l’Universitat de Chicago al 1930. Al 1939, va observa que les algues deixaven de produir oxigen i començaven a produir hidrogen durant un breu període. 

Al 1999, es va produir un descobriment molt important: Tasios Melis, i un grup d’investigadors de National Renewable Energy Lab (Laboratori Nacional d’Energia Renovable) van descobrir que, sense sofre ni oxigen, les algues començaven a produir hidrogen durant períodes molt més llargs.

Melis feia investigacions pel Departament d’Agricultura dels Estats Units amb la finalitat d’esbrinar com superaven les plantes les diferents condicions d’estrès biològic com la falta de sofre, ingredient imprescindible per a la formació de proteïnes. Va descobrir que per a sobreviure, les algues haurien de reemplaçar el sofre, i va poder activar i desactivar el seu mecanisme productor d’hidrogen modificant successivament el medi en el qual es trobaven.

Va ser al 2001, quan Melis va crear una empresa amb la finalitat de comercialitzar una tècnica que aprofitava aquesta capacitat de les algues de transformar en hidrogen l’energia que absorbien del Sol. Aquesta empresa va construir un bioreactor que tenia 500 litres d’aigua i algues que podien produir un litre d’hidrogen per hora. L’hidrogen s’extreia mitjançant un sistema de sifó, que ho emmagatzemava en estat gasós.

Avui en dia, l’empresa està perfeccionant encara el procediment i buscant inversors que li permetin augmentar el seu volum de producció. Melis es va negar a prevenir una data per aquell moment en que la seva tecnologia podria utilitzar-se a la producció massiva.

Segons Melis, el procés podrà competir amb l’explotació de combustibles fòssils quan arribi a un 50% de rendiment. Com que les algues necessiten llum solar molt intensa, va dir que el Sud-oest dels Estats Units era la regió més convenient per instal·lar les plantes.

La possibilitat de produir hidrogen sense cost excessiu a partir d’una font renovable “augmentarà l’hidrogen” va dir T. Nejat Veziroglu, president de l’Associació Internacional per l’Hidrogen com a Font d’Energia. A més, també va anunciar que si als Estats Units estiguessin en aquest camp, es podria desenvolupar amb molta més rapidesa.

Melis és un dels milers d’investigador que intenten assolir l’anhelada meta de la producció d’energia a través de l’hidrogen. També existeixen projectes semblant a Anglaterra, Alemanya, Rússia, França i Nova Zelanda.